20.054 - Projecte III: Espais inclusius i senyalística - Aula 2

Públic

1. Procés d’exploració

El procés de desenvolupament de la nova senyalització de la Biblioteca Municipal de Flix ha començat amb una anàlisi de l’estat actual de l’edifici i dels elements de comunicació visual existents. Aquesta primera fase ha permès detectar diferents mancances relacionades amb la identificació dels accessos, l’orientació entre plantes, la localització dels espais i la classificació dels gèneres literaris.

A partir d’aquest diagnòstic, s’han definit els objectius de millora i s’ha iniciat una fase d’exploració visual mitjançant la recerca de referents de senyalització en biblioteques i altres equipaments públics. Aquesta recerca ha servit per estudiar diferents solucions gràfiques, formats, materials i sistemes d’orientació.

Posteriorment, s’han desenvolupat diversos esbossos per visualitzar com podrien aplicar-se les noves incorporacions als espais reals de la biblioteca. S’han explorat diferents elements, com ara rètols identificatius, directoris de plantes, vinils sobre vidres i columnes, pictogrames i indicadors per a les prestatgeries.

Finalment, s’han seleccionat les solucions més adequades i s’han definit uns criteris gràfics comuns per construir un sistema de senyalització coherent i funcional.

2. Reflexions i argumentació de les decisions

Durant el procés de disseny s’ha considerat que la principal necessitat de la biblioteca no era únicament incorporar més senyals, sinó aconseguir que la informació existent fos més clara, visible i fàcil d’interpretar.

Per aquest motiu, s’ha optat per desenvolupar un sistema que combini diferents tipologies de senyalització: identificativa, direccional, interpretativa, reguladora i de seguretat. Aquesta diferenciació permet que cada element respongui a una necessitat concreta de l’usuari.

Pel que fa a la identitat visual, s’ha escollit una paleta cromàtica basada en el granat, el rosa pàl·lid, el blanc i el negre. Aquesta combinació permet aportar personalitat al sistema sense generar una saturació visual excessiva. El granat actua com a color principal i contribueix a crear una identitat reconeixible, mentre que els tons clars permeten equilibrar les composicions.

La tipografia Gotham s’ha seleccionat pel seu caràcter geomètric, contemporani i funcional. La seva estructura permet establir una jerarquia clara entre títols, indicacions i informació complementària, mantenint una mateixa línia tipogràfica en tots els suports.

Pel que fa als pictogrames, s’ha apostat per un estil lineal i minimalista, amb formes senzilles i un traç uniforme. Aquesta decisió respon a la voluntat de facilitar la comprensió de la informació i fer que els símbols siguin fàcilment reconeixibles per usuaris de diferents edats.

També s’ha considerat important aprofitar els elements arquitectònics existents, com les parets, columnes, portes de vidre i prestatgeries. Per això, s’han prioritzat solucions com els vinils adhesius, els cartells i les plaques identificatives, que permeten incorporar la informació sense modificar excessivament l’espai.

Finalment, s’ha donat especial importància a la classificació dels gèneres literaris, ja que és una de les mancances detectades durant l’anàlisi inicial. La incorporació d’indicadors visibles a les prestatgeries i d’un directori general permetrà millorar la localització dels llibres i facilitar l’autonomia dels usuaris.

3. Valoració final

El desenvolupament de la proposta ha permès entendre que una bona senyalització no depèn de la quantitat d’elements incorporats, sinó de la seva correcta organització, ubicació i capacitat de comunicar la informació necessària en cada moment.

La decisió de crear un sistema gràfic unificat respon a la necessitat de donar coherència als diferents elements de la biblioteca i transformar la senyalització en una eina útil per a tots els usuaris.

El resultat és una proposta que busca equilibrar funcionalitat i identitat visual, millorant l’orientació, la comprensió dels espais i l’accessibilitat de la informació.

La intenció final és que qualsevol persona pugui moure’s per la Biblioteca Municipal de Flix, identificar els seus serveis i localitzar els materials de manera autònoma, intuïtiva i sense necessitat de demanar ajuda constantment.